MINIPROJECTE -Miniactivitat 2.3-

Aquest treball es basa en la tercera activitat de la PAC 2 de l’assignatura de Noves tecnologies de la informació i de la comunicació a l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya.

En aquesta activitat es presenta el disseny d’una projecte d’ensenyament-aprenentatge destinat per a l’alumnat de P5 de l’escola-institut Daniel Mangrané, en el qual les TIC tenen un paper fonamental. A més, al llarg del treball s’exposa una mapa conceptual en el qual es relacionen de manera molt visual i detallada els aspectes i factors que influeixen en aquest projecte, anomenat “Aprenem un poema”. Una vegada presentat el projecte i el mapa es dóna a conèixer l’avaluació, des del meu punt de vista, de l’aprenentatge aconseguit i l’avaluació tecnològica d’aquest disseny.

Per últim, destacar que en aquest apartat podeu trobar tant el disseny del projecte com mostres documentals i les activitats dissenyades per mi per tal de poder-ho portar a terme!

DISSENY DE L'ACTIVITAT

MAPA CONCEPTUAL

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS I MOSTRES DOCUMENTALS

Prèviament a l’aplicació del projecte hi ha un disseny de l’activitat. És en aquest punt on el docent exposa els objectius, continguts, àrees, capacitats, avaluació i metodologia utilitzada en l’activitat d’ensenyament-aprenentatge.

Com he tractat, anteriorment, en l’apartat de disseny del projecte aquest te una durada de 5 sessions de 45 minuts aproximadament, en les quals es porten a terme 8 activitats d’ensenyament-aprenentatge.

Seguidament presento el procés de cada una de les sessions.

Sessió 1:

En aquesta sessió vam portar a terme l’activitat 1 (Activació de coneixements previs i planificació. Parlar, escoltar, comprendre i conversar) i l’activitat 2 (Parlar, escoltar, repetir, conversar).

•A nivell de grup/classe es va fer una cerca sobre els coneixements previs que l’alumnat tenia referent a què es un poema. Per tal d’activar l’atenció i motivació de l’aprenent vaig escriure a la PDI la pregunta: Què és un poema? A partir d’aquesta qüestió es va obrir un debat sobre el que es aquest tipus de text literari. Una vegada acabat el debat, l’alumnat que volia va recitar poemes que coneixien. D’aquesta manera es van activar els coneixements previs per a poder reestructurar-los/modificar-los/ampliar-los amb els nous coneixements que aprendríem al llarg del projecte d’ensenyament-aprenentatge.

•Seguidament, vaig recitar el poema, fent l’entonació apropiada i facilitant la comprensió a l’aprenent amb ajuda de la gesticulació, i vam seleccionar el vocabulari nou (el que treballaríem al llarg del projecte).

•Vaig tornar a recitar el poema, però aquesta vegada amb l’ajuda del suport visual del poema (lamines seqüenciades per estrofes – lletra i dibuix-).

•Entre tots vam repetir el poema, mirant el suport visual. Primer recita jo l’estrofa i ells la repetien.

•Per tal de donar-li significat al vocabulari nou (seleccionat anteriorment) vam relacionar-lo ajudant-nos del suport visual (lamines). Es va obrir un debat sobre el que significava cada paraula nova.

•Es va fer grups col·laboratius de 3 o 4 alumnes, on cada un d’ells tenia una làmina (dibuix de cada estrofa) i ells, amb la guia de la mestra, tenien que posar-se en ordre per tal de què el poema estigui ordenat correctament.

•Seguidament, continuant amb els mateixos grups es van repartir els cartonets (en lletra de pal i lligada) de les estrofes. Ara cada grup tenia que llegir el seu cartonet, saber en quin ordre estava en el poema i sortir davant de tots per a recitar quan li toques.

•De manera individual, es van repartir les làmines i els cartonets i ells tenien que adjuntar-se si coincidia la lletra del poema que tenia un amb el dibuix que tenia l’altre. Després recitaven la estrofa els dos junts.

Sessió 2:

En aquesta sessió es van fer l’activitat 3 (Recitar i comprendre. Escriure. Usar estratègies lectores) i la 4 (Llegim les paraules noves i les relacionem i les escrivim)

•A nivell de grup/classe vam recordar el poema i vam conèixer la seva estructura: títol, estrofes i autor. El poema es trobava escrit en la PDI i els nens tenien que encerclar cada part de la estructura del poema.

•Es va preguntar a l’alumnat si pensaven que l’autor era català i si no era per què ho sabien. També vam tractar que es referia quan posava al final del poema adaptació.

•Després, vam decidir, entre tots i totes, la paraula que més ens agradava el poema i la vam escriure a la pissarra digital.

•Seguidament, vaig presentar una sèrie d’activitats fetes amb notebook a la PDI. Les activitats que vam realitzar en aquesta sessió van ser: relacionar la imatge amb la paraula (significat i significant); confegir les noves paraules, construir frases fent us de les noves paraules treballades del poema.

Sessió 3:

En aquesta sessió portem a terme l’activitat 5 (Fem rimes).

•Repassem el poema entre tots i totes, mirant les làmines (suport visual).

•Recordem que una poema te rimes i discriminen les rimes del poema.

•Seguidament, fem les següents activitats PDI: relacionar les rimes del poema, fer les nostres rimes – en l’activitat presento una paraula amb la seva imatge i els nens i nenes han de ser creatius per a discriminar una paraula que rimi amb la presentada-.

•Ens inventem rimes amb les paraules proposades en l’activitat anterior.

Sessió 4:

En aquesta sessió portem a terme l’activitat 6 (Reescrivim el poema i li donem entonació i expressió).

•Recitem el poema entre tots i totes.

•Es presenta en la pissarra digital el poema amb buits. Primerament, llegim entre tots el poema, desprès detectem les paraules que falten i les escrivim al buit corresponent.

•Seguidament, tractem les expressions de les diferents accions que es presenten en el poema. Per a fer aquesta activitat fem us de la visualització d’un PowerPoint audiovisual, realitzat per mi.

Seguidament presento el power point realitzat. Adjunto el link per poder descarregar la presentació i així poder-la veure amb imatges i so:

http://dl.dropbox.com/u/60260357/poema%20de%20l'%C3%B3s.pptx

•Dialoguem sobre les expressions de l’ós i contextualitzem el poema amb imatges reals de l’ós i del seu hàbitat.

•Acabem la sessió, recitant el poema gesticulant com el ós.

Sessió 5:

En l’ultima sessió realitzem l’activitat 7 (Escoltem el poema en versió musicada) i 8 (Donem a conèixer el poema!)

•Escoltem el poema en versió musicada.

•Recitem entre tots i totes el poema treballat.

•Anem a les classes de P3 i P4 per a recitar el poema i així donar-lo a conèixer.

Abans de recitar-lo presentarem el poema, dient el títol i l’autor d’aquest.

VÍDEO: POEMA DE L'ÓS

Seguidament exposo la mostra documental que he realitzat del poema de l’ós que està penjat al YouTube:

AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT

Referent a l’avaluació tindré en compte el què avaluar, com avaluar i quan avaluar. A més, es presenta una petita síntesi sobre els resultats que s’han assolit al llarg d’aquest projecte.

Que avaluar?

Com s’especifiquen en el disseny del projecte els criteris d’avaluació (el que s’avalua) és:

-Participar en la conversa, respectant el torn de paraula, aportant coneixements ja adquirits i escoltant les intervencions dels companys i companyes.

-Tenir interès referent a les TIC i fer bon ús d’elles.

-Reconèixer l’estructura del poema identificant: títol, autor, versos, estrofes i rimes.

-Identificar i utilitzar el vocabulari en el context del poema i en altres contextos.

-Compondre el poema amb l’ajuda del suport visual i les estrofes.

-Escoltar amb interès els poemes recitats o llegits per la mestra i els companys i companyes.

-Llegir expressivament el poema.

-Reescriure el poema.

-Recitar el poema als companyes i companyes més petits.

A partir d’aquests ítems/criteris d’avaluació el docent pot conèixer tant continguts conceptuals, procedimentals com actitudinals.

Com avaluar?

Els procediments per avaluar consisteixen en el seguiment i les observacions que fa la mestra o el mestre al llarg de tot el procés d’ensenyament – aprenentatge. Per tal de portar a terme un adequada observació i seguiment el docent ha fet us d’un graella d’observació, en la qual apareixen tots els ítems triats per avaluar i on es destacada l’assoliment dels criteris avaluadors de cada alumne.

A més, en aquest procés ha valorat l’autoavaluació de cada alumne. Com es tracta de nens i nenes de 5 anys l’autoavaluació l’ha he fet de oralment i he anat anotant la resposta de cada nen i nena en el seu full d’autoavaluació.

Quan avaluar?

Com bé s’explica en la graella de disseny del projecte, aquest desenvolupa una avaluació inicial, una continuada i una final. Referent a l’avaluació inicial destaco que aquesta valorarà la participació i l’interès referent a les primeres activitats relacionades amb els coneixements previs.

L’ avaluació continuada/formativa tindrà present l’actitud, interès i participació al llarg de les diferents sessions per part de l’alumnat, a més, de la seva col·laboració i interès per treballar en grups cooperatius. Per últim, l’avaluació final/sumativa valorarà l’adquisició dels objectius proposats i les capacitats assolides.

Resultats

Es pot dir que els nens i nenes han assolit al llarg d’aquest projecte, “Aprenem un poema”, un aprenentatge significatiu i constructiu, gràcies a: partir dels seus coneixements previs, del treball cooperatiu, de la motivació creada per l’ús de les TIC i la manipulació de suports visuals, en aquest cas de la PDI i, en especial, de l’interès de l’alumnat per aprendre i descobrir món!

Pel que fa al tractament dels coneixements previs de l’alumnat he de dir que han tingut un gran paper en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que ha implicat que els aprenents puguin reestructurar –rectificant i ampliant- els seus mapes mentals i així anant solidant nous esquemes.

El treball col·laboratiu (en parelles, petit grup i gran grup) ha sigut un bon aliat per tal d’arribar a assolir un aprenentatge significatiu, ja que, a mes, d’adquirir els continguts (coneixements, procediments i actituds) proposats de manera exitosa ha fet que els nens i nenes pugui coordinar-se, cooperar i solucionar els possibles conflictes.

Com ja sabem, la motivació és un gran factor a tenir en compte per tal de què l’alumnat mostri interès i ganes d’aprendre. Per això, al llarg del projecte s’ha volgut despertar aquesta motivació i curiositat a partir de l’ús de les TIC i d’elements manipulatius (làmines del poema seqüenciades). L’ús de la pissarra digital interactiva ha actuat com una eina molt atractiva i de gran curiositat per l’alumnat. Des del principi aquesta eina educativa ha despertat l’interès vers el projecte. També s’ha de dir que l’ús de les lamines del poema han fet que els nens i nenes puguin aprendre el poema de manera més manipulativa i visual.

Referent als resultats obtinguts destaco que els aprenents han assolits de manera satisfactòria els criteris avaluadors proposats i han treballat de manera globalitzadora les diferents capacitats que es despleguen en el currículum d’educació infantil.

AVALUACIÓ TECNOLÒGICA (PROCESSAL) DEL DISSENY

A grans trets es pot dir que l’avaluació tecnològica (disseny, desenvolupament, implantació i avaluació) del projecte portat a terme ha resultat exitosa, ja que aquest projecte ha arribat a aconseguir un problema significatiu per a l’alumnat de P5 de l’institut-escola Daniel Mangrané. A més, el treball cooperatiu/col·laboratiu entre ells i l’ús de les noves tecnologies han suposat una gran motivació vers a l’aprenentatge.

Pel que fa al disseny del projecte destaco que el problema ha sigut realment significatiu i motivador, a més, el tractament dels diferents continguts, objectius i capacitats han estat adequades al nivell educatiu dels nens i nenes i els criteris d’avaluació s’han vinculat de manera adequada amb els continguts treballats i objectius desenvolupats.

El desenvolupament del projecte d’ensenyament-aprenentatge ha sigut molt gratificant i enriquidor, ja que el treballar en equip i fer activitats manipulatives ha fet que l’alumnat estigui molt motivat per solucionar el problema presentat. Al llarg de les sessions els nens i nenes han tingut el plaer de poder aprendre entre iguals, comunicant-se, cooperant, dialogant, ajudant-se... Pel que fa al desenvolupament de l’avaluació he de destacar que ha sigut molt enriquidora i ha anat molt bé.

Respecte a la implantació del projecte destaco que portar a terme aquest projecte ha suposat a l’escola treballar les diferents capacitats a partir de l’ús de les TIC (de la PDI), la qual cosa no es fa habitualment a l’educació infantil. Aquest fet ha suposat, per una banda, una gran motivació per part de l’alumnat i, per altra banda, dificultats per al docent, per a mi, a l’hora de “posar a punt” la pissarra digital, ja que aquesta no disposava del programari (notebook) que necessitava per a portar a terme l’activitat. Per tant, la implantació d’aquest projecte no sols ha despertat la motivació i l’interès per part de l’alumnat sinó que també ha servit per a posar en bon funcionament la PDI i animar a les demés mestres per a fer bon ús d’ella.

L’avaluació del projecte dissenyat ha respectat tant els coneixements previs de l’alumnat (avaluació inicial) com els coneixements adquirits al llarg de les sessions (avaluació formativa) i la reflexió sobre el que s’ha après (avaluació final). L’avaluació ha estat adequada tant pel que fa a la valoració referent al disseny del projecte com al procés. Destaco que l’avaluació d’aquest últim, del procés, ha resultat molt satisfactòria, ja que no sols he pogut captar l’adquisició dels diferents continguts i assoliment d’objectius a partir de l’ observació directa, fent us de la graella, sinó que l’autoavaluació realitzades pels aprenents m’ha donat l’oportunitat de remarcar i qüestionar la meva observació i, a més, conèixer les impressions d’aquests per aprendre a partir de l’ús de les TIC.

ACTIVITATS REALITZADES PER MI AMB EL PROGRAMA NOTEBOOK PER A UTILITZAR-LES EN UNA PDI

POEMA DE L'ÓS

MODELANT HISTÒRIES -Miniactivitat 2.1-

En aquesta activitat es presenta un cas real d’un projecte interdisciplinari d’una determinada escola, en el qual les noves tecnologies tenen un paper fonamental. Seguidament al cas, es pot observar dues entrevistes, una realitzada a una de les mestres implicades en el projecte i una altra a un alumne. Per últim, es presenta una detallada argumentació del perquè el projecte tractat desenvolupa un aprenentatge significatiu.

PRESENTACIÓ DEL CAS

Fa, aproximadament, sis anys que es treballa al centre, l’institut-escola Daniel Mangrané i Escardó de Jesús, Tortosa, amb la programació de Mitjans Audiovisuals del centre (MAV) i la programació de les tipologies textuals de llengua catalana. A partir de la combinació de tot dos sorgeix l’aprenentatge de les diferents tipologies textuals a partir del coneixement i la posada en pràctica de les noves tecnologies. Seguint amb aquest línia s’han portat a terme diferents tasques i projectes com contes musicals i la realització d’un curtmetratge, aquest últim és el triat en aquest treball.

El treball tractat, curtmetratge, es basa en un projecte interdisciplinari realitzat a sisè d’Educació Primària. Aquest projecte es basa en un treball previ sobre el curtmetratge i la realització d’un a partir d’un determinat relat, magnetisme de Jesús Mª Tibau. Es treballa de manera efusiva el tractament del llengua escrit al audiovisual.

Tot el treball realitzat com el curtmetratge final es pot observar en el blog que es va crear exclusivament per aquest projecte. L’enllaç d’aquest és:

https://sites.google.com/site/curtmagnetisme/project-definition

CAS PROPI: CURTMETRATGE "MAGNETISME"

Seguidament, us deixo el curtmetratge realitzat!

ENTREVISTES

He realitzat dos entrevistes: a una de les mestres implicades en el projecte i al nen que va ser el protagonista del curtmetratge.

ENTREVISTA A LA MESTRA:

Entrevistadora: Bon dia, Laura! Primer de tot, donar-te les gràcies per dedicar-me una mica de temps per explicar el gran camí que vau fer per portar a terme el curtmetratge.

Mestra: Encantada.

Entrevistadora: Comencem l’entrevista.

Mestra: D’acord.

Entrevistadora: He vist que a l’escola es porta a terme el projecte MAV, què es vol aconseguir amb aquest projecte?

Mestra: Tracta el treball conjunt de les tipologies textuals en combinació amb materials audiovisuals, per exemple, es treballa la tipologia textual de l’entrevista i l’alumnat de 6è fa una entrevista a un escriptor que pugui visitar l’escola. Aquest procés s’ha de filmar i editar. Per tant, s’utilitzen les noves tecnologies com a eina de treball.

Entrevistadora: Així que es trobem en una escola de les Terres de l’Ebre?

Mestra: Sí, pertany a l’EMD de Jesús.

Entrevistadora: Referent al projecte magnetisme, com va sorgir la idea de realitzar el projecte?

Mestra: Va sorgir perquè un dia vam comptar amb la presència de Jesús Mª Tibau a l’escola per a fer-li una entrevista, l’escriptor de Magnetisme. Des d’aquell dia la coordinadora del projecte MAV va tenir la idea de fer un projecte en comú entre l’escola i l’escriptor. Se li va proposar a Jesús i es va fer amb la seva col·laboració.

Entrevistadora: Es van tenir els suficients recursos per a portar a terme el curtmetratge? Quins es van utilitzar?

Mestra: Sí, però amb material molt senzill. L’escola no disposa de grans materials audiovisuals. Els materials que vam utilitzar van ser: ordinadors, PDI, càmera de vídeo, càmera de fotos, trípodes, micròfons, auriculars, etc. Pel que fa al programari dels ordinadors, vam utilitzar l’Audacity, Picassa i STUDIO 9.

Entrevistadora: On podem trobar els recursos, activitats, el curtmetratge... del projecte?

Mestra: Tots aquests recursos es troben en una web que va ser creada exclusivament per al projecte.

Entrevistadora: Ens podries donar més detalls de l’activitat ( a qui va dirigit, quines persones i entitats van col·laborar...)?

Mestra: El projecte es va dur a terme a 6è tot i que el grup de 5è també va col·laborar en la banda sonora. Les activitats van ser de caràcter col·laboratiu i interdisciplinàries en les àrees de llengua catalana, audiovisuals i música. Van col·laborar els mestres de les diferents àrees, l’escriptor, pares i mares, la responsable del programa de deficients visuals de les Terres de l’Ebre i la regidora de cultura de l’EMD de Jesús. Ah, també va col·laborar Tetxu (el gos que va participar en el curtmetratge). La majoria de les activitats que es van fer van ser dintre de l’escola tot i que també vam rodar a fora.

Entrevistadora: Quina va ser la seva metodologia?

Mestra: Es van fer grups col·laboratius d’entre 4 i 5 nens i com ja té comentat abans, va ser un projecte interdisciplinari perquè es va treballar en diferents àrees.

Entrevistadora: Quines mesures i criteris d’avaluació es van tenir en compte?

Mestra: Els nens i nens van fer una autoavaluació individual i del grup. Es van seguir un criteris d’avaluació com conèixer i practicar diferents plans i angles, saber enregistrar la banda sonora... tots els criteris es troben en la unitat de programació.

Entrevistadora: Vau presentar el projecte a algun concurs?

Mestra: Sí, al CAC, que és el Consell Audiovisual de Catalunya. Vam guanyar el 2n premi en la nostra categoria. Tot i que no sigui un concurs, també vam presentar el curtmetratge a la V Fira Literària de Jesús.

Entrevistadora: Us vau trobar dificultats a l’hora de portar a terme el projecte?

Mestra: No en vam trobar massa. Potser els xiquets, cansats de repetir escenes però alhora era divertit.

Entrevistadora: Quin grau de motivació creus que va tenir el projecte per al professorat?

Mestra: Per al professorat va ser en un primer moment un repte difícil. Tot i això, a mesura que anàvem treballant i es veien reflectits els avenços es va tornar motivador, enriquidor i finalment amb els reconeixements de l’EMD, premis del CAC, les entrevistes de les diferents entitats televisives de Tortosa ens va fer que ens sentim molt orgullosos.

Entrevistadora: Trobes que es va desenvolupar un aprenentatge significatiu? Quin paper creus que tenen les TIC per a què aquest aprenentatge es doni?

Mestra: Crec que aquest projecte va ampliar els coneixements previs que tenien els alumnes fins al punt de ser capaços d’editar un curtmetratge. El fet de treballar amb grup i realitzar una activitat que era molt engrescadora per als alumnes va fer que l’aprenentatge que van adquirir durant tot el projecte fos significatiu i que resultés del tot inoblidable. Com que els nens viuen en una era tecnològic, i estan acostumats a utilitzar les TIC, són tecnològics, crec que l’escola s’ha d’apropar a aquest món i ha d’enfocar les unitats didàctiques a la realitat i als interessos dels alumnes.

Entrevistadora: Moltíssimes gràcies per donar-me a conèixer de més a prop la tasca que es va realitzar a l’escola.

Mestra: De res.

ENTREVISTA A L’ALUMNE:

Entrevistadora: Bon dia, Francesc! Com m’he assabentat que vas ser el protagonista del curtmetratge Magnetisme, m’agradaria fer-te unes quantes preguntes.

Alumne: D’acord.

Entrevistadora: Comencem!

Entrevistadora: Què et va agradar més de fer el projecte?

Alumne: El que estàvem tots junts, xalàvem, encara que de vegades es feia una mica pesat per repetir escenes.

Entrevistadora: Et va resultar alguna cosa difícil?

Alumne: Fixar la vista sempre en un punt i anar en moviment.

Entrevistadora: Va ser motivador fer aquest projecte?

Alumne: Ens va motivar molt i ens va agradar. És una experiència que no sempre es pot fer.

Entrevistadora: Què et va ensenyar el projecte?

Alumne: La vida d’un cec, què tenia que fer, què és no tindre vista. També ens va ensenyar a utilitzar més els programes perquè molts d’aquests no sabia com s’utilitzaven.

Entrevistadora: Vols afegir alguna cosa més?

Alumne: M’ho vaig passar molt bé perquè sortíem fora del cole per a gravar les escenes com la del gos. També sortíem més tard per a repetir les escenes.

Entrevistadora: Moltes gràcies, Francesc.

Alumne: De res.

JUSTIFICACIÓ SOBRE L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU I EL CAS PRESENTAT

Si les bases o principis d’un aprenentatge significatiu són l’activitat, la construcció de coneixement, la col·laboració, la interacció i la socialització entre els aprenents, la contextualització, la intencionalitat i la reflexió es pot dir que el cas presentat, magnetisme, fomenta i desenvolupa un aprenentatge significatiu. A més d’aquests principis, es potencia a través de l’ús de les TIC noves concepcions d’ensenyament-aprenentatge. S’estableix mitjançant l’aprenentatge cooperatiu, nous rols i responsabilitats pel que fa al professorat i a l’alumnat. El docent assumeix el rol de guia en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’aprenent, facilitant les eines, recursos i estratègies per a què aquest desenvolupi un aprenentatge significatiu a partir de ser el protagonista actiu i constructor del seu propi aprenentatge.

Tenint en compte que el principi d’activitat recau en el paper de l’alumnat, que ha de ser actiu i participatiu, es pot dir que el cas presentat desenvolupa aquest criteri, ja que l’alumne deixa de rebre la informació de manera passiva i crea i transforma els seus coneixements de manera activa i participativa. L’alumnat és el personatge actiu del seu procés d’E-A en aquest projecte, ja que el mestre presenta els recursos, programes... però és ell qui experimenta amb ells fins a crear un treball propi.

Com bé ha dit la mestra entrevistada, l’alumnat coneixia el material (eines, programes...), però no havia tingut el plaer de treballar-ho de manera activa i constant. D’aquesta manera, es pot dir que l’alumne parteix d’uns coneixements previs i que a partir de les tasques del projecte realitzades i, en especial, dels erros comesos i dificultats desenvolupades ha tingut l’oportunitat d’ampliar, reconstruir... els coneixements previs.

La cooperació i la socialització són altres principis que també s’han desenvolupat en el present projecte, ja que a través de la metodologia emprada, grups cooperatius, s’ha obert un gran ventall d’oportunitat per a poder treballar en equip, consensuar acords, dialogar, comunicar-se... A més, d’adquirir un alt grau de responsabilitat i compromís amb el grup.

Un altre punt a tractar és la motivació, ja que a partir d’aquest tant l’aprenent com el professorat s’implica amb ganes i il·lusió a fons amb el projecte. Com es pot observar en les dos entrevistes realitzades, a una de les mestres més implicades en el projecte i al protagonista del curtmetratge, és pot veure com tots floreixen un gran nivell de motivació i interès vers el projecte, la qual cosa fa que tot tingui un bon ritme de treball i es treballi amb il·lusió. Considero que aquesta motivació es va crear perquè el projecte respecta molt els interessos i gustos de l’alumnat com pot ser treballar amb les noves tecnologies, fora de l’escola, en grups cooperatius... A més, s’ha de tenir en compte el fet de què el projecte ha sigut recolzat i molt valorat per diferents entitats (CAC, EMD de Jesús i diferents entitats televisives de Tortosa). Aquest fet implica que tant l’alumne com el docent es senti orgullós del seu treball i, per tant, és motivi.

La contextualització del projecte és un altre factor a tenir en compte per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu. En el nostre cas, es van tenir en compte moltes variables com són: conèixer i treballar amb l’autor del relat, visualitzar diferents curtmetratges per ampliar el nostre bagatge, obtenir més informació sobre la vida d’un cec amb el suport de la coordinadora de les persones vidents de les Terres de l’Ebre. Tots aquests suports i coneixements fan que es contextualitzi el treball a realitzar.

Referent a l’apartat de reflexió, que tot aprenentatge significatiu ha de tenir, destaco que és contempla i es desenvolupa en aquest projecte a partir tant dels comentaris sobre les impressions, sentiments florits... que després de cada sessió l’alumnat ha d’escriure en el blog específic del projecte com en les autoavaluacions individuals i col·lectives realitzades.

Un altre punt a tractar és la rellevància de treballar i implicar a la família de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Com es pot observar en el curtmetratge la família és present i es fomenta que es creï un adequat triangle interactiu entre família, alumnat i escola per tal d’arribar a desenvolupar un vertader aprenentatge constructiu.

Per últim, tractar la importància que tenen les TIC en aquest projecte, ja que gràcies a elles es apropem més a la realitat i interessos dels nens i nenes i fomentem que es desenvolupi un clima positiu, motivador i enriquidor vers al projecte i a l’aprenentatge. A més, de què facilita treballar de manera significativa les Competències Bàsiques, presentades en la LOE, i “experimentar i manipular el coneixement”.

MAPES CONCEPTUALS -Miniactivitat 1.3.-

Seguidament es presenten dos mapes conceptuals: l'inicial i el realitzat a partir del coneixement sobre l’article de Tirado i Domènech i sobre el material de l’assignatura referent a Julio Cabero.

MAPA CONCEPTUAL INICIAL

MAPA CONCEPTUAL SOBRE L'ARTICLE DE DOMÈNECH I TIRADO (2002) I AMPLIAT AMB EL MATERIAL DE CABERO (2003)

DEBAT -miniactivitat 1.2-

Durant uns 10 dies els meus companyes i jo ens hem enfonsat en un debat molt interessant, en el qual es tractaven diferents fils i on cadascun estava en un bàndol determinat (tecnodeterminista i sociodeterminista). Cada fil tractava un tema concret i alguns d’elles es basaven a partir d’un determinat relat/història a través d’un vídeo, text...

Seguidament, exposo les meves aportacions des del bàndol tecnodeterminista i els fils corresponents. A més dels vídeos de cada fil, els quals ens ajudaven a endinsar-nos millor en cada fil i poder reflexionar sobre els diferents aspectes a tractar.

FIL: ROL PROFESSORS-ALUMNES

Material visual sobre el fil:

Qüestions a tractar en aquest fil:

Aleshores, què és el professor? Atenent a la pràctica quotidiana del professional de l’ensenyament de les escoles de primària i secundària de casa nostra, creieu que els mestres i professors actuen com a científics, tècnics, tecnòlegs o artistes? Argumenteu i exemplifiqueu la vostra resposta.

La meva aportació:

El rol del professorat ha d’estar en continua vinculació amb l’entorn més proper de l’alumnat i, a més, partir d’un visió constructivista en què l’alumne i alumna és el protagonista del seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Tenint en compte aquesta perspectiva, destaco que l’aplicació de les TIC en l’ensenyament te també repercussions en els rols que tradicionalment han exercit el professor i l’estudiant. Un -professor/a- en deixa de ser el dipositari de la informació i convertir-se enassessor, orientador, dissenyador de situacions mediades d’aprenentatge, avaluador continu i tutor virtual; i altres –alumnes- en exercir rols més actius en l’aprenentatge. Valorant aquesta argumentació, destaco que el professorat ha de donar lloc en el procés d’ensenyament-aprenentatge a què l’alumnat sigui el protagonista, partint dels seus interessos i del seu entorn més proper. Tal com exemplifica el vídeo de “la generació aprenents digitals” els nens i adolescents han nascut i viuen en un context on les noves tecnologies estan presents en la seva vida quotidiana (per comunicar-se amb els altres, per obtenir informació, per aprendre i descobrir per ells mateixos...). A partir d’aquesta vessant el professor/a ha de convertir-se en un tècnic i ser tecnològic. Per això, considero que el rol del docent no ha d’estar desvinculat del “món digital”, ja que és on viu l’alumne i on treballarà aquest en un futur. Per tant, contraposo l’argumentació de Montserrat Carulla, quan diu: “el mestre o professor ha de ser persona creativa i espontània que ha de saber adaptar-se i guiar al seu alumnat en cada moment per aconseguir que els nens i nenes adquireixin coneixements significatius i funcionals de forma gratificant parint de la seva pròpia experiència i del seu entorn proper”. Com he argumentat, anteriorment, considero que el rol del docent ha de basar-se en l’entorn més proper de l’alumne, però això no significa que ho aconsegueixi sent un artista, una persona creativa i espontània sinó que considero essencial que aquest sigui un tècnic i desenvolupi un saber i un saber fer. A partir d’aquesta perspectiva, faig les següents qüestions als sociodeterministes: Com podem partir dels interessos i de l’entorn més proper de l’alumat si nó valorem ni apliquem les noves tecnologies a l’aula? L’alumnat adquirirà uns aprenentatges significatius quan aquests estan aïllats del seu entorn més proper? A partir d’aquestes qüestions em reafirmo dient que el rol del professor/a ha de partir de ser un tècnic i tecnològic, tenint una formació permanent (Cabero) i oferint i compartint amb l’alumnat les noves tecnologies com a font essencial de motivació i d’aprenentatge (desenvolupant no sols la competència de saber si nó també de saber fer, saber estar i saber ser). En conclusió, destaco que el professorat ha de partir dels interessos i de l’entorn més proper de l’alumne –facilitant que aquest sigui el protagonista essencial del seu procés d’E-A-, la qual cosa comporta que la vessant orientadora del docent, aquest com a guia del seu aprenentatge, ha d’estar estretament vinculada a la tècnica i a la tecnologia.

FIL: EL LEÓN DORMIDO

Material visual sobre el fil:

Qüestions a tractar en aquest fil:

La sostenibilitat i la tecnologia són compatibles? Perquè es rebutja la tecnologia? Amb quins arguments? Quins efectes socials pot tenir el no utilitzar les tecnologies? Com enfocaríeu en aquest fil els mites de la democratització tecnològica? Què diuen els tecnodeterministes? i els sociodeterministes?

La meva aportació:

Els mites tecnològics fan que es tigui una inadequada visió de les noves tecnologies en la societat i com aquestes influeixen en aquesta. En primer lloc, considero que no podem “rebutjar” les noves technologies, ja que, com sabem, estem vivint dins d’un context on la dimensió tecnològica recau en tots els ambits de la nostra vida, tant en la vida professional com personal, fomentant diferents maneres de comunicar-se, aprendre… Dins d’aquesta vessant, contraposo l’argumentació de Rosa Maria Oller quan diu: “Les persones ens anem deshumanitzant amb les maquines i les tecnologies ja que limiten factors importants pel nostre desenvolupament harmònic en societat com són la cultura de l’esforç, la paciència, la laboriositat....no afavoreix el desenvolupament d’una personalitat rica en valors humans.” , ja que penso que les noves tecnologies no deshumanitzen a les persones, si nó que fomenta i facilita que hi hagi una comunicació entre elles –desenvolupant coneixements i descobriments sobre altres cultures i anar més enllà d'un pensament monocultural, deixant de banda una visió de monocultura i creença de què la propia cultura és millor que les altres i generant un sentiment més receptiu a la diversitat cultural-. A més,facilita la nostra vida quotidiana, com bé ha dit Júlia, amb l’ús de la rentadora, ordinador, telèfon… Seguint amb aquest fil, destaco, una altra vegada, l’aportació de Rosa Maria referent a que les tecnologies limiten factors importants pel nostre desenvolupament harmònic en societat com són la cultura de l’esforç, la paciència. Penso que la cultura de l’esforç i de la paciència no son perjudicades per la dimensió tecnològica, ja que a l’hora d’aprendre no fem un gran esforç per saber aplicar les noves tecnologies a l’aula? No desenvolupem la paciència per coneixer i saber fer un bon ús d’elles? Dins d’aquest punt, em pregunto, per què no valorem que les noves tecnologies ens faciliten la nostra vida diària i ens donen el plaer de poder coneixer i comunicar-nos amb cultures diferents a la nostra? Per concluir, destaco que hem de mirar a l’horitzó i reflexionar sobre les grans facilitats, valors i eines en la formació dels individus com a font de motivació i aprenentatge que ens proporciona la tecnologia. Per poder plantejar aquesta situació, penso que hem de deixar de banda mites erronis i tenir present, en tot moment, que la tecnologia és eminentment humana, creada per humans en un espai sociohistòric concret.

FIL: LA GRAN IDEA DE BRINTA

Material visual sobre el fil:

Qüestions a tractar en aquest fil:

Es proposa discutir de manera argumentada, el paper de les TIC en l’educació i la cultura a l’Àfrica menys desenvolupada.

La meva aportació:

Les noves tecnologies ofereixen un gran ventall d’oportunitats i facilitats, les quals ajuden a progressar, sempre tenint present el context on es desenvolupen. Partint d’aquesta tesi, destaco l’argumentació de Joan: “la tecnologia, degut a la seva naturalesa neutral, és capaç d’oferir oportunitats de millora i augmentar el coneixement científic en qualsevol societat sempre que es tingui en compte el seu context. Aquestes millores, si van enfocades cap el desenvolupament d’una tecnologia educativa mitjançant les TIC, permetran generar una xarxa educativa encaminada a millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i d’aquesta manera…”. Estic totalment d’acord, en la gran oportunitat de progrés I facilitats que ens ofereix la tecnologia, encara que penso que sempre s’ha d’adaptar al context. Seguint amb aquest fil, destaco l’aportació de Marina Asensi quan diu: “De que serveix tenir un rellotge suís si després no saps perquè sona al migdia?”. Referent a aquest aspecte, considero que no es pot generalitzar la importància de la tecnologia a l’Àfrica tenint present que un determinat utensili no té cap valor en un concret context. Com he dit, anteriorment, penso que la tecnologia per a què tingui valor i sigui d’utilitat ha d’estar adaptada al medi, per això, penso que un rellotge no pot desenvolupar una rellevant utilitat en el context de Binta com te en altres països com és el nostre, però que penseu de la maquinaria agrícola que podria fer servir la mare de Brinta en la seva feina? No facilitaria el seu treball? I la producció? Continuant en aquest tema, destaco un desig de Brinta: “Cuando sea mayor me gustaria ser mujer sabia de estado, porque ser mujer sabia de estado es una cosa que me gustaria muchísimo”. Considereu que la Brinta sense conèixer les TIC podria desenvolupar una feina com la que desitja? Podria desenvolupar les competències, que estan relacionades amb la era digital, que demanen la societat per a ser una “dona sabia d’estat”? Com a conclusió, destaco les grans avantatges que les noves tencologies aporten a diferents contextos. A més, d’apuntar el què demana el pare de Brinta quan diu que tots els nens el món tenen el dret a educar-se en un esperit d’amistat, de tolerència, de pau I de fraternitat. Dins d’aquesta vessant, em pregunto: no totes les persones tenen el dret i l’oportunitat de conèixer les noves tecnologies?

AVALUACIÓ INICIAL

Cliqueu sobre la imatge per visualitzar a pantalla completa.

miniactivitat 1.0

Publish at Calaméo or browse others.

PRESENTACIÓ

Presentació Cristina Checa on Prezi