DEBAT -miniactivitat 1.2-

Durant uns 10 dies els meus companyes i jo ens hem enfonsat en un debat molt interessant, en el qual es tractaven diferents fils i on cadascun estava en un bàndol determinat (tecnodeterminista i sociodeterminista). Cada fil tractava un tema concret i alguns d’elles es basaven a partir d’un determinat relat/història a través d’un vídeo, text...

Seguidament, exposo les meves aportacions des del bàndol tecnodeterminista i els fils corresponents. A més dels vídeos de cada fil, els quals ens ajudaven a endinsar-nos millor en cada fil i poder reflexionar sobre els diferents aspectes a tractar.

FIL: ROL PROFESSORS-ALUMNES

Material visual sobre el fil:

Qüestions a tractar en aquest fil:

Aleshores, què és el professor? Atenent a la pràctica quotidiana del professional de l’ensenyament de les escoles de primària i secundària de casa nostra, creieu que els mestres i professors actuen com a científics, tècnics, tecnòlegs o artistes? Argumenteu i exemplifiqueu la vostra resposta.

La meva aportació:

El rol del professorat ha d’estar en continua vinculació amb l’entorn més proper de l’alumnat i, a més, partir d’un visió constructivista en què l’alumne i alumna és el protagonista del seu procés d’ensenyament-aprenentatge. Tenint en compte aquesta perspectiva, destaco que l’aplicació de les TIC en l’ensenyament te també repercussions en els rols que tradicionalment han exercit el professor i l’estudiant. Un -professor/a- en deixa de ser el dipositari de la informació i convertir-se enassessor, orientador, dissenyador de situacions mediades d’aprenentatge, avaluador continu i tutor virtual; i altres –alumnes- en exercir rols més actius en l’aprenentatge. Valorant aquesta argumentació, destaco que el professorat ha de donar lloc en el procés d’ensenyament-aprenentatge a què l’alumnat sigui el protagonista, partint dels seus interessos i del seu entorn més proper. Tal com exemplifica el vídeo de “la generació aprenents digitals” els nens i adolescents han nascut i viuen en un context on les noves tecnologies estan presents en la seva vida quotidiana (per comunicar-se amb els altres, per obtenir informació, per aprendre i descobrir per ells mateixos...). A partir d’aquesta vessant el professor/a ha de convertir-se en un tècnic i ser tecnològic. Per això, considero que el rol del docent no ha d’estar desvinculat del “món digital”, ja que és on viu l’alumne i on treballarà aquest en un futur. Per tant, contraposo l’argumentació de Montserrat Carulla, quan diu: “el mestre o professor ha de ser persona creativa i espontània que ha de saber adaptar-se i guiar al seu alumnat en cada moment per aconseguir que els nens i nenes adquireixin coneixements significatius i funcionals de forma gratificant parint de la seva pròpia experiència i del seu entorn proper”. Com he argumentat, anteriorment, considero que el rol del docent ha de basar-se en l’entorn més proper de l’alumne, però això no significa que ho aconsegueixi sent un artista, una persona creativa i espontània sinó que considero essencial que aquest sigui un tècnic i desenvolupi un saber i un saber fer. A partir d’aquesta perspectiva, faig les següents qüestions als sociodeterministes: Com podem partir dels interessos i de l’entorn més proper de l’alumat si nó valorem ni apliquem les noves tecnologies a l’aula? L’alumnat adquirirà uns aprenentatges significatius quan aquests estan aïllats del seu entorn més proper? A partir d’aquestes qüestions em reafirmo dient que el rol del professor/a ha de partir de ser un tècnic i tecnològic, tenint una formació permanent (Cabero) i oferint i compartint amb l’alumnat les noves tecnologies com a font essencial de motivació i d’aprenentatge (desenvolupant no sols la competència de saber si nó també de saber fer, saber estar i saber ser). En conclusió, destaco que el professorat ha de partir dels interessos i de l’entorn més proper de l’alumne –facilitant que aquest sigui el protagonista essencial del seu procés d’E-A-, la qual cosa comporta que la vessant orientadora del docent, aquest com a guia del seu aprenentatge, ha d’estar estretament vinculada a la tècnica i a la tecnologia.

FIL: EL LEÓN DORMIDO

Material visual sobre el fil:

Qüestions a tractar en aquest fil:

La sostenibilitat i la tecnologia són compatibles? Perquè es rebutja la tecnologia? Amb quins arguments? Quins efectes socials pot tenir el no utilitzar les tecnologies? Com enfocaríeu en aquest fil els mites de la democratització tecnològica? Què diuen els tecnodeterministes? i els sociodeterministes?

La meva aportació:

Els mites tecnològics fan que es tigui una inadequada visió de les noves tecnologies en la societat i com aquestes influeixen en aquesta. En primer lloc, considero que no podem “rebutjar” les noves technologies, ja que, com sabem, estem vivint dins d’un context on la dimensió tecnològica recau en tots els ambits de la nostra vida, tant en la vida professional com personal, fomentant diferents maneres de comunicar-se, aprendre… Dins d’aquesta vessant, contraposo l’argumentació de Rosa Maria Oller quan diu: “Les persones ens anem deshumanitzant amb les maquines i les tecnologies ja que limiten factors importants pel nostre desenvolupament harmònic en societat com són la cultura de l’esforç, la paciència, la laboriositat....no afavoreix el desenvolupament d’una personalitat rica en valors humans.” , ja que penso que les noves tecnologies no deshumanitzen a les persones, si nó que fomenta i facilita que hi hagi una comunicació entre elles –desenvolupant coneixements i descobriments sobre altres cultures i anar més enllà d'un pensament monocultural, deixant de banda una visió de monocultura i creença de què la propia cultura és millor que les altres i generant un sentiment més receptiu a la diversitat cultural-. A més,facilita la nostra vida quotidiana, com bé ha dit Júlia, amb l’ús de la rentadora, ordinador, telèfon… Seguint amb aquest fil, destaco, una altra vegada, l’aportació de Rosa Maria referent a que les tecnologies limiten factors importants pel nostre desenvolupament harmònic en societat com són la cultura de l’esforç, la paciència. Penso que la cultura de l’esforç i de la paciència no son perjudicades per la dimensió tecnològica, ja que a l’hora d’aprendre no fem un gran esforç per saber aplicar les noves tecnologies a l’aula? No desenvolupem la paciència per coneixer i saber fer un bon ús d’elles? Dins d’aquest punt, em pregunto, per què no valorem que les noves tecnologies ens faciliten la nostra vida diària i ens donen el plaer de poder coneixer i comunicar-nos amb cultures diferents a la nostra? Per concluir, destaco que hem de mirar a l’horitzó i reflexionar sobre les grans facilitats, valors i eines en la formació dels individus com a font de motivació i aprenentatge que ens proporciona la tecnologia. Per poder plantejar aquesta situació, penso que hem de deixar de banda mites erronis i tenir present, en tot moment, que la tecnologia és eminentment humana, creada per humans en un espai sociohistòric concret.

FIL: LA GRAN IDEA DE BRINTA

Material visual sobre el fil:

Qüestions a tractar en aquest fil:

Es proposa discutir de manera argumentada, el paper de les TIC en l’educació i la cultura a l’Àfrica menys desenvolupada.

La meva aportació:

Les noves tecnologies ofereixen un gran ventall d’oportunitats i facilitats, les quals ajuden a progressar, sempre tenint present el context on es desenvolupen. Partint d’aquesta tesi, destaco l’argumentació de Joan: “la tecnologia, degut a la seva naturalesa neutral, és capaç d’oferir oportunitats de millora i augmentar el coneixement científic en qualsevol societat sempre que es tingui en compte el seu context. Aquestes millores, si van enfocades cap el desenvolupament d’una tecnologia educativa mitjançant les TIC, permetran generar una xarxa educativa encaminada a millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge i d’aquesta manera…”. Estic totalment d’acord, en la gran oportunitat de progrés I facilitats que ens ofereix la tecnologia, encara que penso que sempre s’ha d’adaptar al context. Seguint amb aquest fil, destaco l’aportació de Marina Asensi quan diu: “De que serveix tenir un rellotge suís si després no saps perquè sona al migdia?”. Referent a aquest aspecte, considero que no es pot generalitzar la importància de la tecnologia a l’Àfrica tenint present que un determinat utensili no té cap valor en un concret context. Com he dit, anteriorment, penso que la tecnologia per a què tingui valor i sigui d’utilitat ha d’estar adaptada al medi, per això, penso que un rellotge no pot desenvolupar una rellevant utilitat en el context de Binta com te en altres països com és el nostre, però que penseu de la maquinaria agrícola que podria fer servir la mare de Brinta en la seva feina? No facilitaria el seu treball? I la producció? Continuant en aquest tema, destaco un desig de Brinta: “Cuando sea mayor me gustaria ser mujer sabia de estado, porque ser mujer sabia de estado es una cosa que me gustaria muchísimo”. Considereu que la Brinta sense conèixer les TIC podria desenvolupar una feina com la que desitja? Podria desenvolupar les competències, que estan relacionades amb la era digital, que demanen la societat per a ser una “dona sabia d’estat”? Com a conclusió, destaco les grans avantatges que les noves tencologies aporten a diferents contextos. A més, d’apuntar el què demana el pare de Brinta quan diu que tots els nens el món tenen el dret a educar-se en un esperit d’amistat, de tolerència, de pau I de fraternitat. Dins d’aquesta vessant, em pregunto: no totes les persones tenen el dret i l’oportunitat de conèixer les noves tecnologies?