Conclusions de la PAC 1
Considero que aquesta primera PAC de l’assignatura m’ha aportat no sols conèixer amb més profunditat la relació existent entre ciència, tecnologia, societat i educació si nó que també m’ha donat la possibilitat d’obrir les portes a la reflexió, valorant així el gran paper que tenim els professionals de l’educació en el progrés científic, tecnològic, social i educatiu. Per tal de poder fer front als reptes socials que ens trobem, tant els docents i l’alumnat, han de canviar el seu rol en el procés d’E-A, a més, d’adquirir nous models d’enriquiment professional i personal a partir d’un bon ús del tractament de la informació. Referent al debat, destaco que el poder defensar un determinat bàndol, en el meu cas el determinisme tecnològic, m’ha ofert l’oportunitat d’ampliar el meu coneixement sobre la relació entre CTSE, a més, de conèixer i valorar la ideologia dels dos bàndols i fer un tractament determinat sobre la importància que té la influència de la tecnologia en la societat i en l’educació. Les tasques d’aquesta activitat no sols m’han fet reflexionar sobre la vinculació entre CTSE si nó que també a través del debat i de la elaboració d’un blog m’han enfonsat de manera directa al món que vivim, la societat de la informació, ja que he pogut compartir informació i coneixement en un espai i temps diferent, fer un ús d’eines multimèdia... Un altre punt a destacar rellevant en el procés d’aquesta activitat considero que ha sigut la metodologia emprada, ja que a partir d’una avaluació prèvia, d’un estudi de diferents fonts i d’un tractament compartit de la informació he pogut desenvolupar un aprenentatge significatiu, reestructurant, modificant i ampliant el meu esquema previ.
El fet de construir un mapa conceptual penso que és essencial i molt aprofitòs per poder transmetre de manera significativa i visual el coneixement adquirit, a més per poder avaluar si l’alumne i alumna ha assolit els coneixements. Seguint en aquesta vessant, destaco la importància de representar la informació en mapes conceptuals, ja que a través d’aquesta tècnica l’aprenent organitza i estructura els seus coneixements, assimilant els punts principals, els subordinats i les relacions que es mantenen en aquests.
Per últim, destaco la importància de creure en la necessitat d’aprendre al llarg de la vida i la d’adquirir les competències personals i professionals essencials que es “demanen” en el context on vivim, ja que com a docents considero que no podem adquirir un rol on les necessitats, interessos i eines que utilitzen els alumnes no es contemplin, com es pot veure en el vídeo “Una visión de los estudiantes en la actualidad”.
Avaluació del canvi conceptual: literatura britànica
Després de fer una lectura de bloc “La construcció de models per al canvi conceptual” i el cas 3: Creació de models a classe”, en especial els de la classe de literatura britànica, destaco l’avaluació del canvi conceptual que he portat a terme a partir de la realització de dos mapes conceptuals: l’inicial i el final.
Valorant que des d’una perspectiva psicològica de l’aprenentatge, les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual, destaco que a través de la realització d’aquesta tasca he pogut desenvolupar un aprenentatge significatiu.
Com es pot veure en la comparació dels dos mapes conceptuals, en primer lloc, he construït un model mental senzill i aquest, a partir del coneixement i l’experiència adquirida amb el treball individual i el debat, s’ha ampliat el model mental. Aquest fet ha fomentat raonar de manera més consistent i productiva sobre els fenòmens que observen.
A partir del canvi conceptual he desenvolupat un rellevant procés cognitiu de construcció referent a la relació entre CTSE. Com s’indica en el mòdul, el canvi conceptual té lloc quan els estudiants canvien la seva manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals. Aquest fet, s’ha pogut observar en el segon mapa conceptual realitzat, final.
Si recordem l’informe de l’avaluació inicial i, en especial, l’apartat del compromís que tenia referent als coneixements previs podem relacionar-lo amb la importància de tenir un adequat nivell de compromís, la qual cosa fomenta que el canvi conceptual sigui més significatiu. A més, si aquest és intencional, és a dir, per tal de què l’aprenent faci un canvi conceptual adequat i significatiu ha de percebre que la seva comprensió és inadequada i te la necessitat de canvi. Considero que aquest aspecte també s’ha potenciat gràcies a l’avaluació inicial, ja que a partir d’aquest l’alumne i l’alumna desperta la seva curiositat i interès per conèixer, adoptant una actitud d’aprenentatge positiva.
En aquest mòdul també es destaca que els conceptes canvien segons les eines i els canvis que s’estudiïn i que el primer objectiu d’aquest procés és definir la relació entre variables. A partir de l’ estudi individual, participatiu i constructiu que he desenvolupat penso que l’evolució dels canvis de conceptes han sigut més significatius, ja que a través d’aquest procés d’E-A m’ha ofert les eines necessàries per a fer un canvi significatiu i profitós. Dins d’aquest punt destaco que amb més nombre de representar la informació tinguéssim a l’abast més significatiu és el nostre coneixement, això doncs, l’eina informàtica Cmap ens ha facilitat el poder representar el nostre coneixement adquirit a través d’una representació més visual, com és el cas del mapa conceptual.
El poder comparar els dos mapes conceptuals –inicial i final- m’ha donat la possibilitat de poder observar i descobrir “anomalies” o “errors” conceptuals, la qual cosa ha donat peu poder revisar i reestructurar les meves estructures conceptuals.
Seguint en aquest fil, destaco que a més impulsar un canvi conceptual per mitjà els experiments també s’ha de validar mètodes per valorar el canvi conceptual. Els mètodes dominants utilitzats inclouen l’anàlisi dels protocols d’interacció dels estudiants a l’hora de resoldre o explicar un problema en entrevistes estructurades i en l’ús de mapes conceptuals. Com es pot observar en el tractament de la informació a partir de diferents mètodes d’estudi i aprenentatge he pogut portar a terme un canvi conceptual significatiu.
Tenint en compte el cas 3, en especial la literatura britànica, he tingut la possibilitat de valorar i avaluar el meu canvi conceptual, no sols observant els dos mapes conceptuals realitzats si nó també les meves respostes de l’informe de l’avaluació inicial. Referent al mapa conceptual inicial destaco que aquest no presentava gaire nombre d’incrustacions (exemples, relacions subordinades...). Al contrari, del primer mapa conceptual el segon presenta un ampli ventall de relacions entre nodes, subordinacions... a més d’una bona estructura, fent emprant diferents estils de línia (continua si fa referència a la informació estreta de l’article i discontinua si la informació es extreta del material de Cabero) i diferents colors, els quals es relacionen tenint en compte el concepte destacat. Així, doncs, en aquest mapa conceptual final es pot observar que el meu coneixement referent a la relació existent entre CTSE ha evolucionat cap a una representació més complexa i significativa.
Concloc exposant que la realització d’un mapa conceptual inicial i un altre final m’ha donat la possibilitat de reconstruir el meu coneixement (esquema mental).
Reflexió sobre la comparació dels mapes conceptuals sobre la relació entre CTSE
A partir de la realització de les tasques propostes de la primera activitat he pogut ampliar la meva visió referent a la relació entre CTSE, adoptant nous esquemes i construint un mapa conceptual més significatiu i complex.
Com es pot observar a partir del mapa conceptual inicial sobre la relació entre tecnologia, ciència, educació i societat, abans de la realització de les tasques proposades en la PAC 1 i l’estudi del material, tenia un idea general sobre l’estreta vinculació entre aquests conceptes. El meu pensament inicial estava estretament vinculat amb el què proporcionava cada concepte a un altre i el com aquest s’enriquiria, donant lloc a una sèrie de bens amb caràcter general, és a dir, proporcionant una sèrie de bens a tots els àmbits: socials, educatius, científics i tecnològics, destacant així una cadena de retroalimentació. Tot i que el meu pensament inicial defensava aquesta estreta relació considero que no tenia present molts dels conceptes, posteriorment estudiats, els quals es contemplen en el següent mapa conceptual.
A través d’un estudi atent de l’article de Tirado i Domènech i de materials de l’assignatura, especialment de Julio Cabero, a més del debat sobre la relació CTSE, he tingut el plaer de poder obrir les portes a la reflexió i conscienciació a la vinculació d’aquest conceptes. A partir d’aquesta tasca constructivista, he inclòs al meu mapa mental inicial conceptes molt rellevants com: TIC, Tecnologia Educativa, Tècnica, Societat de la informació, determinisme social, determinisme tecnològic..., encara que aquests termes divagaven en el meu pensament no els havia inclòs de manera detallada en el meu mapa inicial.
Com es pot observar en el mapa final hi existeix una gran vinculació de les TIC en la societat de la informació, la qual cosa no sols repercuteix en l’àmbit educatiu si nó que també cultural, econòmic, social, científic... aquest fet fa que no sols es canviï, per exemple, en l’àmbit educatiu el procés d’ensenyament-aprenentatge i el rol del docent i de l’alumnat, on aquest primer en deixa de ser el dipositari de la informació i convertir-se en assessor, orientador, dissenyador de situacions mediades d’aprenentatge, avaluador continu i tutor virtual; i els alumnes en exercir rols més actius en l’aprenentatge, si nó que també es desenvolupen una sèrie de competències professionals (saber, saber fer, saber ser i saber estar) i de personalitat. Així doncs, no es pot separar la relació de les TIC sols en l’educació sinó que s’ha de mirar a partir d’una visió global i d’estreta vinculació entre els diferents conceptes tractats.
Seguint amb “la societat de la informació” destaco que aquesta no sols adopta noves mesures en els diferents àmbits si nó que dóna lloc a tractar nous reptes. Com s’ha anat tractant en el debat, especialment en el vídeo “Una visión de los estudiantes en la actualidad”, els professionals de l’àmbit educatiu tenen una sèrie de reptes per tal d’apropar-se al “món on viu l’alumne” i els seus interessos, ja que viure en la societat de la informació representa tenir present les diferents maneres de comunicar-se, relacionar-se, aprendre, informar-se... i valorar la influència retroalimentativa de la relació CTSE. En aquest sentit, destaco la TE (Tecnologia Educativa), la qual s’ha de tenir en compte tant en l’àmbit personal com professional al llarg de la nostra vida, ja que, com es planteja actualment aquesta relació, l’individu no deixa mai d’aprendre –aprenentatge permanent-. Com bé s’indica en el mapa final, la TE fa referència a la teoria i pràctica del disseny, desenvolupament, utilització i organització i avaluació des processos i recursos per a l’aprenentatge.
Com es veu en el mapa final i com s’ha tractat en el debat, “la sociologia del coneixement científic” defineix el coneixement científic com a producte social i contextual específic, la qual cosa fa que, com es pot contemplar en el vídeo de la “bona idea de Binta”, existeixin recursos que no tenen ús significatiu respecte el context on es viu, com és el cas del rellotge del pare de la Binta. Per tant, destaco i considero que la tecnologia per a què tingui valor i sigui d’utilitat ha d’estar adaptada al medi/context.
Dins d’aquesta vessant, també destaco el gran enriquiment referent al coneixement d’aquesta relació que m’ha aportat el determinisme social –tecnòfob- i el determinisme tecnològic –tecnòfil-, ja que a partir d’aquesta identificació i diferenciació he pogut reflexionar sobre la importància de la relació entre societat, ciència, educació i tecnologia, a més, de poder fer un tractament específic dels dos plantejaments, adoptant nous conceptes i reflexions i rebutjant mites, els quals considero que encara s’afloren en la societat actual. Dependent de l’elecció d’un d’aquests plantejaments –social o tecnològic- la relació entre CTSE es contempla de manera diferent, ja que cada una d’aquestes perspectives valoren de manera diferenciada la influència que te la tecnologia en la societat i viceversa.
Un altre concepte que he incorporat en el meu mapa és el de tècnica, el qual es troba relacionat amb els conceptes tractats. La tecnologia és tècnica, la qual aplica coneixements científics. Com es pot veure en el mapa inicial aquest concepte no es contemplava en els meus coneixements previs, la qual cosa m’ha aportat vincular altres termes a la relació CTS, construint així una mapa conceptual més ampli i significatiu.
Per últim, concloc dient que encara que la relació entre CTSE és molt complexa és també molt significativa per tal de comprendre les influències que cada concepte té en l’altre en un determinat context.
Conclusions de la PAC 2
Modelant històries
Com he pogut experimentar a partir dels casos KITE i dels companys i companyes els models d’experiències poden contribuir a l’aprenentatge significatiu. El fet de conèixer els casos dels altres companyes de l’aula fa que el nostre coneixement s’ampliï, a més, de comprendre i relacionar la informació obtinguda al llarg del treball realitzat.
Considero que el meu cas, el curtmetratge, al tractar les tipologies textuals es relaciona molt amb el cas KITE amb el número 6146, ja que aquest treballa les tipologies textuals a partir d’una pel·lícula i també realitzen entrevistes.
Relacionant el meu cas amb els d’altres companyes de l’aula destaco el cas de Consuelo Mas, ja que ella també ha treballat les tipologies textuals a partir de les noves tecnologies, en el seu cas amb la realització d’un blog i també d’una obra de teatre.
Un altre cas que m’ha paregut interessant és el treball de Cristina Collada, qui presenta el cas de treballar la interculturalitat a partir de la realització de diferents powers points de diversos països.
Conslusions sobre l'ús de les noves tecnologies a l'escola
Considero que partir de l’ús de les noves tecnologies en el procés d’ensenyament-aprenentatge és essencial per tal d’apropar-nos a la realitat i interessos del nostre alumnat. Com ja sabem, les TIC fan que l’aprenentatge mantingui la força necessària per a què l’alumne es motivi, tingui interès i per a què adopti un aprenentatge significatiu, la qual cosa ajudarà a que avanci en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i adopti un caràcter participatiu, actiu i col·laboratiu.
Seguint amb aquest fil, considero que el professorat ha de valorar i respectar la importància de les TIC en l’educació, fomentant el seu ús i coneixement dia a dia en les aules i desenvolupant unitats didàctiques i projectes on les noves tecnologies juguen un paper essencial. Per aconseguir aquest tasca penso que el professorat, en primer lloc, ha de ser conscient de la realitat que ens envolta i, en segon lloc, ha de “canviar el chip” sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge, deixant així l’ensenyament memorístic per a donar pas a un aprenentatge actiu per part de l’alumnat i on ell actuï com a guia en el procés d’E-A d’aquest, a més, de tenir una formació permanent.
Reflexions: projecte significatiu
Referent al disseny de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge destaco la importància de partir d’un context significatiu per a l’alumnat per tal de què aquest pugui construir el seu propi coneixement, relacionant-lo amb el previ i donant-li sentit. Dins d’aquest context és essencial motivar a l’alumne i així que pugui desenvolupar el futur aprenentatge – els diferents continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals- amb èxit.
Hem de tenir present que si no hi existeix motivació i interès per aprendre serà molt difícil que l’aprenent pugui desenvolupar un aprenentatge significatiu. Per tant, considero que és rellevant que es fomenti motivació vers l’aprenentatge per tal de què aquest sigui profitós i, a més, es duu a terme des d’una perspectiva constructivista on l’alumne és el protagonista amb excel·lència del seu aprenentatge, ja que si l’individu no està motivat probablement no actuarà amb esperit crític i actiu.
Seguint amb l’aprenentatge significatiu destaco la rellevància de crear problemes significatius com a clau essencial per a despertar aquest aprenentatge. El docent a l’hora de possibilitar el problema significatiu ha de valorar i tenir present tant les característiques individuals de l’alumnat com el context on està enfonsat. Pel que fa a les característiques individuals considero que el mestre o la mestra ha de conèixer tant els aspectes cognitius com els afectius (autoestima,motivació…) i relacionals (expectatives de l’aprenent…) per tal de fer front a les mancances que puguin existir.
Respecte al context, penso que és primordial tenir present els diferents contextos on el nen viu i creix per tal de tenir present tant factors que poden perjudicar directament com indirectament en el desenvolupament personal i professional de l’individu. Enfonsats en aquesta temàtica destaco la teoria sistèmica de Brofennbrenner qui destaca diferents sistemes (microsistemes, sistemes –família i escola-, macrosistemes, exosistemes…) on la persona es desenvolupa.
Un aspecte molt important que també s’ha desenvolupat en el projecte ha sigut el tractament de les emocions i les expressions, les quals considero que tenen molta rellevància en el desenvolupament tant personal com professional i que en l’àmbit formal moltes vegades es queden penjades.
Al llarg del projecte l’ús de les TIC han resultat una eina molt útil tant per a captar l’atenció de l’alumne com per a assolir procediments i actituds vers les noves tecnologies. Endinsats en aquest tema he de dir que les TIC, en aquest projecte, han suposat ser el cordó umbilical que uneix a l’individu amb la societat de la informació, ja que al llarg de les activitats d’ensenyament-aprenentatge el nen i nena ha pogut despertar nous conceptes, procediments i actituds vers les noves tecnologies, les quals són necessàries en la societat actual.
Acompanyada de les TIC s’ha portat a terme durant el projecte, el poema de l’ós, una metodologia constructivista: on el nen era el protagonista del seu procés d’E-A i on es desenvolupaven essencialment activitats en gran grup i en petit grup. Aquest fet ha suposat el plaer de poder treballar de manera col·laborativa i participativa, despertant un caràcter decisiu per a prendre decisions de manera conjunta i per a solucionar els problemes que puguin sorgir.
Referent a la implantació del projecte he de destacar que tot i que hem vaig trobar amb els recursos materials necessaris no vaig tenir la mateixa sort amb els recursos humans, ja que tot i que les meves companyes es van mostrar molt interessades a que portes a terme aquesta projecte fent ús de les noves tecnologies no hem van poder donar suport, ja que cap d’elles havia fet ús de la PDI que es disposa a l’educació infantil i tampoc saben manejar-la. Aquest fet em va fer pensar molt sobre les competències que ha de tenir avui en dia el docent.
Al llarg d’aquesta assignatura m’he pogut adonar encara més de la importància de treballar amb les noves tecnologies, ja que aquestes són imprescindibles en la societat de la informació. Per això, el docent ha d’estar tant informat com format sobre els diferents avanços educatius per tal de poder desplegar dins del seu microsistema, aula, tant conceptes com procediments i actituds vers la tecnologia. Per això, considero que s’ha de fomentar l’aprenentatge permanent, ja que mai arriben a saber-ho tot i sempre hi han coses necessàries i interessants per saber.
Per últim, vull acabar destacant la importància de valorar els grans avantatges que ens suposen les tecnologies, ja que sinó les tenim en compte probablement no les implantarem en les nostres aules. Per tant, en la societat en què vivim, tenint en compte les seves exigències, hem de mirar a través d’un visió tecnòfila.
