En aquesta activitat es presenta un cas real d’un projecte interdisciplinari d’una determinada escola, en el qual les noves tecnologies tenen un paper fonamental. Seguidament al cas, es pot observar dues entrevistes, una realitzada a una de les mestres implicades en el projecte i una altra a un alumne. Per últim, es presenta una detallada argumentació del perquè el projecte tractat desenvolupa un aprenentatge significatiu.
PRESENTACIÓ DEL CAS
Fa, aproximadament, sis anys que es treballa al centre, l’institut-escola Daniel Mangrané i Escardó de Jesús, Tortosa, amb la programació de Mitjans Audiovisuals del centre (MAV) i la programació de les tipologies textuals de llengua catalana. A partir de la combinació de tot dos sorgeix l’aprenentatge de les diferents tipologies textuals a partir del coneixement i la posada en pràctica de les noves tecnologies. Seguint amb aquest línia s’han portat a terme diferents tasques i projectes com contes musicals i la realització d’un curtmetratge, aquest últim és el triat en aquest treball.
El treball tractat, curtmetratge, es basa en un projecte interdisciplinari realitzat a sisè d’Educació Primària. Aquest projecte es basa en un treball previ sobre el curtmetratge i la realització d’un a partir d’un determinat relat, magnetisme de Jesús Mª Tibau. Es treballa de manera efusiva el tractament del llengua escrit al audiovisual.
Tot el treball realitzat com el curtmetratge final es pot observar en el blog que es va crear exclusivament per aquest projecte. L’enllaç d’aquest és:
https://sites.google.com/site/curtmagnetisme/project-definitionCAS PROPI: CURTMETRATGE "MAGNETISME"
Seguidament, us deixo el curtmetratge realitzat!
ENTREVISTES
He realitzat dos entrevistes: a una de les mestres implicades en el projecte i al nen que va ser el protagonista del curtmetratge.
ENTREVISTA A LA MESTRA:
Entrevistadora: Bon dia, Laura! Primer de tot, donar-te les gràcies per dedicar-me una mica de temps per explicar el gran camí que vau fer per portar a terme el curtmetratge.
Mestra: Encantada.
Entrevistadora: Comencem l’entrevista.
Mestra: D’acord.
Entrevistadora: He vist que a l’escola es porta a terme el projecte MAV, què es vol aconseguir amb aquest projecte?
Mestra: Tracta el treball conjunt de les tipologies textuals en combinació amb materials audiovisuals, per exemple, es treballa la tipologia textual de l’entrevista i l’alumnat de 6è fa una entrevista a un escriptor que pugui visitar l’escola. Aquest procés s’ha de filmar i editar. Per tant, s’utilitzen les noves tecnologies com a eina de treball.
Entrevistadora: Així que es trobem en una escola de les Terres de l’Ebre?
Mestra: Sí, pertany a l’EMD de Jesús.
Entrevistadora: Referent al projecte magnetisme, com va sorgir la idea de realitzar el projecte?
Mestra: Va sorgir perquè un dia vam comptar amb la presència de Jesús Mª Tibau a l’escola per a fer-li una entrevista, l’escriptor de Magnetisme. Des d’aquell dia la coordinadora del projecte MAV va tenir la idea de fer un projecte en comú entre l’escola i l’escriptor. Se li va proposar a Jesús i es va fer amb la seva col·laboració.
Entrevistadora: Es van tenir els suficients recursos per a portar a terme el curtmetratge? Quins es van utilitzar?
Mestra: Sí, però amb material molt senzill. L’escola no disposa de grans materials audiovisuals. Els materials que vam utilitzar van ser: ordinadors, PDI, càmera de vídeo, càmera de fotos, trípodes, micròfons, auriculars, etc. Pel que fa al programari dels ordinadors, vam utilitzar l’Audacity, Picassa i STUDIO 9.
Entrevistadora: On podem trobar els recursos, activitats, el curtmetratge... del projecte?
Mestra: Tots aquests recursos es troben en una web que va ser creada exclusivament per al projecte.
Entrevistadora: Ens podries donar més detalls de l’activitat ( a qui va dirigit, quines persones i entitats van col·laborar...)?
Mestra: El projecte es va dur a terme a 6è tot i que el grup de 5è també va col·laborar en la banda sonora. Les activitats van ser de caràcter col·laboratiu i interdisciplinàries en les àrees de llengua catalana, audiovisuals i música. Van col·laborar els mestres de les diferents àrees, l’escriptor, pares i mares, la responsable del programa de deficients visuals de les Terres de l’Ebre i la regidora de cultura de l’EMD de Jesús. Ah, també va col·laborar Tetxu (el gos que va participar en el curtmetratge). La majoria de les activitats que es van fer van ser dintre de l’escola tot i que també vam rodar a fora.
Entrevistadora: Quina va ser la seva metodologia?
Mestra: Es van fer grups col·laboratius d’entre 4 i 5 nens i com ja té comentat abans, va ser un projecte interdisciplinari perquè es va treballar en diferents àrees.
Entrevistadora: Quines mesures i criteris d’avaluació es van tenir en compte?
Mestra: Els nens i nens van fer una autoavaluació individual i del grup. Es van seguir un criteris d’avaluació com conèixer i practicar diferents plans i angles, saber enregistrar la banda sonora... tots els criteris es troben en la unitat de programació.
Entrevistadora: Vau presentar el projecte a algun concurs?
Mestra: Sí, al CAC, que és el Consell Audiovisual de Catalunya. Vam guanyar el 2n premi en la nostra categoria. Tot i que no sigui un concurs, també vam presentar el curtmetratge a la V Fira Literària de Jesús.
Entrevistadora: Us vau trobar dificultats a l’hora de portar a terme el projecte?
Mestra: No en vam trobar massa. Potser els xiquets, cansats de repetir escenes però alhora era divertit.
Entrevistadora: Quin grau de motivació creus que va tenir el projecte per al professorat?
Mestra: Per al professorat va ser en un primer moment un repte difícil. Tot i això, a mesura que anàvem treballant i es veien reflectits els avenços es va tornar motivador, enriquidor i finalment amb els reconeixements de l’EMD, premis del CAC, les entrevistes de les diferents entitats televisives de Tortosa ens va fer que ens sentim molt orgullosos.
Entrevistadora: Trobes que es va desenvolupar un aprenentatge significatiu? Quin paper creus que tenen les TIC per a què aquest aprenentatge es doni?
Mestra: Crec que aquest projecte va ampliar els coneixements previs que tenien els alumnes fins al punt de ser capaços d’editar un curtmetratge. El fet de treballar amb grup i realitzar una activitat que era molt engrescadora per als alumnes va fer que l’aprenentatge que van adquirir durant tot el projecte fos significatiu i que resultés del tot inoblidable. Com que els nens viuen en una era tecnològic, i estan acostumats a utilitzar les TIC, són tecnològics, crec que l’escola s’ha d’apropar a aquest món i ha d’enfocar les unitats didàctiques a la realitat i als interessos dels alumnes.
Entrevistadora: Moltíssimes gràcies per donar-me a conèixer de més a prop la tasca que es va realitzar a l’escola.
Mestra: De res.
ENTREVISTA A L’ALUMNE:
Entrevistadora: Bon dia, Francesc! Com m’he assabentat que vas ser el protagonista del curtmetratge Magnetisme, m’agradaria fer-te unes quantes preguntes.
Alumne: D’acord.
Entrevistadora: Comencem!
Entrevistadora: Què et va agradar més de fer el projecte?
Alumne: El que estàvem tots junts, xalàvem, encara que de vegades es feia una mica pesat per repetir escenes.
Entrevistadora: Et va resultar alguna cosa difícil?
Alumne: Fixar la vista sempre en un punt i anar en moviment.
Entrevistadora: Va ser motivador fer aquest projecte?
Alumne: Ens va motivar molt i ens va agradar. És una experiència que no sempre es pot fer.
Entrevistadora: Què et va ensenyar el projecte?
Alumne: La vida d’un cec, què tenia que fer, què és no tindre vista. També ens va ensenyar a utilitzar més els programes perquè molts d’aquests no sabia com s’utilitzaven.
Entrevistadora: Vols afegir alguna cosa més?
Alumne: M’ho vaig passar molt bé perquè sortíem fora del cole per a gravar les escenes com la del gos. També sortíem més tard per a repetir les escenes.
Entrevistadora: Moltes gràcies, Francesc.
Alumne: De res.
JUSTIFICACIÓ SOBRE L'APRENENTATGE SIGNIFICATIU I EL CAS PRESENTAT
Si les bases o principis d’un aprenentatge significatiu són l’activitat, la construcció de coneixement, la col·laboració, la interacció i la socialització entre els aprenents, la contextualització, la intencionalitat i la reflexió es pot dir que el cas presentat, magnetisme, fomenta i desenvolupa un aprenentatge significatiu. A més d’aquests principis, es potencia a través de l’ús de les TIC noves concepcions d’ensenyament-aprenentatge. S’estableix mitjançant l’aprenentatge cooperatiu, nous rols i responsabilitats pel que fa al professorat i a l’alumnat. El docent assumeix el rol de guia en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’aprenent, facilitant les eines, recursos i estratègies per a què aquest desenvolupi un aprenentatge significatiu a partir de ser el protagonista actiu i constructor del seu propi aprenentatge.
Tenint en compte que el principi d’activitat recau en el paper de l’alumnat, que ha de ser actiu i participatiu, es pot dir que el cas presentat desenvolupa aquest criteri, ja que l’alumne deixa de rebre la informació de manera passiva i crea i transforma els seus coneixements de manera activa i participativa. L’alumnat és el personatge actiu del seu procés d’E-A en aquest projecte, ja que el mestre presenta els recursos, programes... però és ell qui experimenta amb ells fins a crear un treball propi.
Com bé ha dit la mestra entrevistada, l’alumnat coneixia el material (eines, programes...), però no havia tingut el plaer de treballar-ho de manera activa i constant. D’aquesta manera, es pot dir que l’alumne parteix d’uns coneixements previs i que a partir de les tasques del projecte realitzades i, en especial, dels erros comesos i dificultats desenvolupades ha tingut l’oportunitat d’ampliar, reconstruir... els coneixements previs.
La cooperació i la socialització són altres principis que també s’han desenvolupat en el present projecte, ja que a través de la metodologia emprada, grups cooperatius, s’ha obert un gran ventall d’oportunitat per a poder treballar en equip, consensuar acords, dialogar, comunicar-se... A més, d’adquirir un alt grau de responsabilitat i compromís amb el grup.
Un altre punt a tractar és la motivació, ja que a partir d’aquest tant l’aprenent com el professorat s’implica amb ganes i il·lusió a fons amb el projecte. Com es pot observar en les dos entrevistes realitzades, a una de les mestres més implicades en el projecte i al protagonista del curtmetratge, és pot veure com tots floreixen un gran nivell de motivació i interès vers el projecte, la qual cosa fa que tot tingui un bon ritme de treball i es treballi amb il·lusió. Considero que aquesta motivació es va crear perquè el projecte respecta molt els interessos i gustos de l’alumnat com pot ser treballar amb les noves tecnologies, fora de l’escola, en grups cooperatius... A més, s’ha de tenir en compte el fet de què el projecte ha sigut recolzat i molt valorat per diferents entitats (CAC, EMD de Jesús i diferents entitats televisives de Tortosa). Aquest fet implica que tant l’alumne com el docent es senti orgullós del seu treball i, per tant, és motivi.
La contextualització del projecte és un altre factor a tenir en compte per tal d’aconseguir un aprenentatge significatiu. En el nostre cas, es van tenir en compte moltes variables com són: conèixer i treballar amb l’autor del relat, visualitzar diferents curtmetratges per ampliar el nostre bagatge, obtenir més informació sobre la vida d’un cec amb el suport de la coordinadora de les persones vidents de les Terres de l’Ebre. Tots aquests suports i coneixements fan que es contextualitzi el treball a realitzar.
Referent a l’apartat de reflexió, que tot aprenentatge significatiu ha de tenir, destaco que és contempla i es desenvolupa en aquest projecte a partir tant dels comentaris sobre les impressions, sentiments florits... que després de cada sessió l’alumnat ha d’escriure en el blog específic del projecte com en les autoavaluacions individuals i col·lectives realitzades.
Un altre punt a tractar és la rellevància de treballar i implicar a la família de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Com es pot observar en el curtmetratge la família és present i es fomenta que es creï un adequat triangle interactiu entre família, alumnat i escola per tal d’arribar a desenvolupar un vertader aprenentatge constructiu.
Per últim, tractar la importància que tenen les TIC en aquest projecte, ja que gràcies a elles es apropem més a la realitat i interessos dels nens i nenes i fomentem que es desenvolupi un clima positiu, motivador i enriquidor vers al projecte i a l’aprenentatge. A més, de què facilita treballar de manera significativa les Competències Bàsiques, presentades en la LOE, i “experimentar i manipular el coneixement”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada